La prestació compensatòria recollida al Codi Civil de Catalunya, o pensió compensatòria recollida al Codi Civil, és la pensió a la que té dret el cònjuge que com a conseqüència de la ruptura de la convivència resulta més perjudicat respecte de l’altre.
Aquesta pensió és diferent a la pensió d’aliments i a la pensió compensatòria per raó de treball, establerta també en el Codi Civil de Catalunya per aquells casos en que un cònjuge ha treballat per la casa més que l’altre, i té dret a una compensació econòmica en el moment de l’extinció de règim per separació, divorci, nul·litat, mort o cessament de convivència, sempre que l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior.
La prestació compensatòria té unes característiques pròpies que l’allunyen de la prestació alimentària. La seva finalitat és restablir l’equilibri després de la ruptura però no és una garantia vitalícia per perpetuar el nivell de vida que es gaudia abans de la ruptura o una equiparació econòmica dels patrimonis. Té essencialment una naturalesa compensatòria per pal·liar el desequilibri que és produeix amb la ruptura.
Per tal de que neixi el dret a una pensió compensatòria la llei exigeix que hi hagi ruptura de la convivència i que existeixi un perjudici econòmic d’una part respecte de l’altre.
És important saber que la prestació compensatòria s’ha de sol·licitar en el primer procés matrimonial, per exemple en el divorci, i no és pot sol·licitar en un moment posterior, per exemple en el procediment de modificació de mesures.
També és important saber que sí un dels cònjuges mor abans d’un any des de la separació de fet o mentre dura el procés, l’altre podrà reclamar la prestació compensatòria als seus hereus en el plaç de tres mesos.
En l’actualitat, la prestació compensatòria en forma de pensió té un caràcter temporal i s’atorga per un període limitat de temps. Ara bé, hi ha excepcions en que és pot acordar una prestació compensatòria amb caràcter indefinit.
La llei no estableix la durada i la quantia de la prestació compensatòria. Per fixar la quantia d’aquesta pensió compensatòria es valora especialment:
a) La posició econòmica dels cònjuges, tenint en compte, si escau, la compensació econòmica per raó de treball o les previsibles atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial.
b) La realització de tasques familiars o altres decisions preses en interès de la família durant la convivència, si això ha reduït la capacitat d'un dels cònjuges per a obtenir ingressos.
c) Les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges, tenint en compte la seva edat i estat de salut i la forma en què s'atribueix la guarda dels fills comuns.
d) La durada de la convivència.
e) Les noves despeses familiars del qui ha de pagar la pensió.
La prestació compensatòria es pot pagar en forma de capital -béns o diners- o en forma de pensió. Si es paga en forma de pensió s’haurà d’actualitzar d’acord a l’IPC anual.
Es podrà demanar una modificació judicial d’aquesta pensió en els casos en que la situació econòmica de qui la paga empitjori, o en el cas de que la situació econòmica de qui la cobra millori.
El dret a la prestació compensatòria fixada en forma de pensió s'extingeix si millora la situació econòmica de qui la rep , si aquesta millora deixa de justificar la prestació, o per empitjorament de la situació econòmica de l'obligat al pagament, si aquest empitjorament justifica l'extinció del dret. També s’extingeix si qui la rep es casa o per convivència marital amb una altra persona, per defunció de qui la rep o pel venciment del termini pel qual es va establir.
El dret a la prestació compensatòria fixada en forma de pensió no s'extingeix per la defunció de l'obligat al pagament, encara que el creditor o els hereus del deutor poden sol·licitar la seva substitució pel pagament d'un capital.
La prestació compensatòria té conseqüències en la tributació de l’IRPF.
